Agenda del 28 de juny al 4 de juliol

Decreixement  Espai F.Bonnemaison  LaDirecta

Dilluns 28 de juny

Dia per l'alliberament lesbià, gai, transexual i bisexual. 

Dijous 1 de juliol

L'any 1931 es va fer el Decret del Ministeri de Treball de la República espanyola en què es va ratificar el principi general de jornada màxima de vuit hores en tots els oficis. 

Aquesta última imatge és un dels primers quadres que he pintat sobre fusta, ja fa temps. Un regal per al meu tiet Albert, que és pintor i homosexual. 

El blau, Shakespeare

El verd, Almodovar 

El lila, Andy Warhol 

El groc, Federico Garcia Lorca 

El taronja, Freddie Mercury 

El vermell, Elton John

Aquest espai romandrà uns dies tancat fins que s'hagi acabat el curs... 

Us deixo amb la feina ben feta d'aquest quatrimestre de l'assignatura de fotografia. 

> Les virtuds teologals amb retrat 

> Les virtuds teologals amb objectes  

> Fotografia publicitària   

> Objectes_Trobats  

> Fotografia d'estudi 

:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::: 

Agenda del 10 al 16 de maig

Decreixement  Espai F.Bonnemaison  LaDirecta

Dilluns 10 de maig

El 1978 mor "suicidada" Ulrika Meinhof a la presó d'Sttutgart

Dimecres 12 de maig

L'any 1977 torna a l'estat espanyol Dolores Ibárruri 

:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::: 

Racisme

El racisme creix i es tranforma com qualsevol altra cosa que podriem imaginar però sense pensar el mal que pot arribar a fer. 

Amb la crisi que hi ha actualment, aquests comportaments són expandits per la població amb arguments que moltes vegades no tenen cap mena de sentit. 

Dia si dia no, per la televisió, al tren, en converses pel carrer, fins i tot podriem trobar-ho dins de casa, escoltem justifiacions que no sabem d'on surgeixen, no sabem qui les vol propagar, però que justifiquen aquesta crisi, culpabilitzatn un sector de la població que o bé la sufreix al mateix nivell que nosaltres o, fins i tot, encara més. 

Una fet que caldria tenir clar és que la delinqüència no té nació, ètnia o classe social. Per tant, no podem generalitzar el comportament i acusar la procedència d'aquella persona com agent únic d'aquest problema, perquè no l'és. 

Crec en la lluita contra aquesta crisi però ha de ser agafats de la mà de totes aquestes persones que s'han hagut de traslladar d'unes distàncies exagerades ( o no) per poder buscar una feina i poder posar un plat a taula a la seva família. 

Recordem que moltes d'aquestes persones han acceptat treballar amb unes condicions precàries i agafar feines que durant un cert temps, nosaltres no gosavem a acceptar... I ara els culpem de treure'ns la feina? 

Persones que són enganyades amb un ideal de vida utòpic, i que realment veiem especialment ARA que no ens porta en lloc, únicament a l'AUTODESTRUCCIÓ. 

A més a més, certs partits polítics utilitzen aquestes tècniques de persuassió sobre la població més afectada per la crisi, la més vulnerable. D'aquesta manera creen gran desvinculació entre la classe treballadora per ètnies i cultures, quan realment els seus problemes són molt més propers que no pas amb els d'aquests senyors amb corbata i camisa. 

> Perquè no hi ha persones legals i il·legals.

> Perquè no ets més/ millor per haver nascut en un lloc determinat 

> Perquè la teva sang, ve d'indrets del món que no podries imaginar.  

> Perquè de ben segur que els teus avantpassat van haver de traslladar-se en un altre indret...  

Cal una lluita de classes i respectuosa amb la diversitat! 

  

:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::: 

Agenda del 3 al 9 de maig

Decreixement  Espai F.Bonnemaison  LaDirecta   


Aquesta setmana l'agenda és un xic diferent...  Per als qui pugueu gaudir del temps lliure i les festes primaverals aquí us deixo amb algunes propostes interessants! 

Festes de maig de Badalona  

15è aniversari de la Taverna Atzucac 

 ButifarraSound a Sant Feliu de Llobregat  

Altres festes d'arreu   


:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::: 


Història i art d'avantguardes  

Tot i que sé que l'art no sigui d'un interès general, avui vull dedicar-li el meu temps.  Per als qui els sigui difícil d'entendre'l i apreciar-lo potser recomanaria fer un exercici de documentació i reflexió. L'art pot ser subjectiu, pot agradar o no. Però el què realment és interessant és poder comprendre tot el que l'envolta: la política, l'economia, la societat, les maneres de fer, la religió.  Tot el que surgeix en un lloc i en un moment determinat serà reflectit moltes vegades en les obres, podrem entendre com es vivia i quines eren les preocupacions de l'època.    La setmana passada era en una classe d'història . Recordo que la professora ens donava molta ènfasi en aquest fet: "... per entendre les primeres avantguardes s'han de tenir sempre presents els fets històrics del moment..." I és que el segle XX va ser un moment de creació i creativitat molt important, van aparèixer moltíssims moviments artístics arreu d'Europa. El seu entorn, però, ple de terror, conflictes bèl·lics, revolucions i l'aparició del totalitarisme que acabaria amb l'exili, la repressió, la tortura i la mort de moltíssimes persones. És per això que molts artistes van tenir la necessitat d'expressar sentiments, ideals, angoixes i pors.  Un dels grans exemples és Otto Dix. Mitjançant les seves obres ens mostra un moment dramàtic de l'època, la postguerra de la 1a GM. Fou explícit de les causes i de les conseqüències d'aquesta guerra.   A part d'ell, altres artistes s'afegiren al moviment de la Nova Objectivitat. Volien desmarcar-se del què fins ara es feia: l'expressionisme, més centrat en la investigació plàstica i espiritual.  Els artistes de la Nova Objectivitat necessitaven plasmar la tragedia. Cares desgastades, ironia i grisor eren presents en les obres. Una manera d'educar i expressar els seus sentiments.  


Paul Klee (expressionisme abstracte)

 

Otto Dix ( Expressionisme - Nova Objectivitat)

                                                                                                    

                                                                                         

Un altre moviment prou interessant que no hauriem de deixar per alt és el dadaisme. Va aparèixer a Suïssa (un pais neutral llavors) poc després d'iniciar la 1a GM, el 1916. Els artistes van haver d'exiliar-se. Podriem entendre aquesta avantguarda en la mesura que ells consideraven,dels conflictes bèl·lics, una absurditat. Les seves creacions es basaren en l'absurditat del propi art i tot el seu context. Creacions que es realitzaven a partir de l'atzar.  En aquest moviment veurem una versió humana dels artistes, el patiment i la seva preocupació per la situació violenta de l'època.  

Max Ernst- Els barrets fan a l'home  

Un dels elements que utilitzaven els artistes per representar la burgesia era el barret.

El paral·lelisme de la investigació tècnica i creativa amb el compromís i l'expressió de la realitat no l'hem de deixar de banda. Helmut Heartfield  va ser un artista especialitzat en el fotomuntatge i reconegut per les seves composicions gràfiques. 


Helmut Heartfield - Adolf, el superhome


 

Helmut Heartfield - No pasarán! 

Aquí els feixistes i nazis són representats com a voltors.  Les espases ens condueixen directament en aquests animals. 

Va ser un cartell de solidaritat amb les causes republicanes.

Un altre fet a tenir present en aquest moviment artístic és la presència de la dona. En aquest moment les dones ja es començaren a incorporar dins de les avantguardes i en foren actives participadores. És el cas de l'alemanya Hanna Höch , coneguda també per la utilització del fotomuntatge i la tècnica del collage. 

Una altra dona coneguda d'aquest moviment va ser Sophie Taeuber-Arp. 

 

... I realment encara ens queden moltes coses per explicar i compartir: el surrealisme, el fauvisme, el cubisme, el constructivisme...  La meva intenció era, de moment, mostrar-ne un tastet. Potser, fer-lo una mica més proper i entendor...