Però... I què és això de la tarongina?

 




 

 

 

 


Doncs la tarongina és una planta herbàcia perenne, molt aromàtica. De flors blanques o rosades reunides en cimes terminals i axiliars. Fulles molt dentades d'olor suau a llimona. Es cultiva arreu a fi de poder obtenir les parts aèries de planta, ja que té virtuts estimulants i antiespasmòdiques (combat els espasmes i les constraccions)


I és en el llibre de Si truca l'Anna on vaig descubrir que existia aquesta herba.

El seu nom científic és melissa officinalis

Informació extreta de : 


http://botanicavirtual.udl.es/fam/labiades/melissa_agr.htm 


http://www.enciclopedia.cat/ 

D'on va sorgir el títol d'aquest blog?

Precisament la font inspiradora del títol del meu blog va sorgir d'aquesta curta novel·la, Si truca l'Anna.
Tot i que fa molt de temps que el vaig llegir, deuria estar en inicis d'adolescència, em va agradar moltíssim i crec que pot agradar a moltes persones. No només a noies i nois si no també  és adient pels adults.
No és un llibre gaire conegut. És curt i senzill de llegir. Però alhora és sensiblement tendre i emotiu.



Dades del llibre:
Títol: Si truca l'Anna
Autor: Per Nilsson 
Editorial: Columna 
Col·lecció: Jove 
ISBN: 978-84-664-0016-9 


                           

                               

Per Nilsson (Malmö, Suècia, 1954). Professor d’institut de matemàtiques i música. Autor de molts llibres infantils i juvenils i també d’una sèrie televisiva. Amb Si truca l’Anna ha guanyat el Premi de Rabén Sjögren i el Premi de 

Literatura Juvenil Alemanya.

El text de la contraportada, feu-ne un tastet:                                                                                                                                                                   

- Durant aquestes setmanes ni una sola vegada he pensat que la capa d'ozó s'aprimava.  Tampoc en la fam del món ni en les injustícies. Ni en la superpoblació, ni en l'amenaça atòmica. Ni en el futur. 

Normalment són coses en què penso sovint.                                               

- Només he pensat en tu.                                                                                                                     

- Potser és una sort que no tothom s'enamori al mateix temps, i que hi hagi altra gent amb    altres idees al cap.                                                                                                                                    

- O potser és també una mala sort...