Agenda del 26 d'abril al 2 de maig
Dimecres 28 d'abril
- És lluna plena
- L'any 2006 mor Maria José Urruzola, professora d'Ètica i Filosofia, assesora de coeducació.
Divendres 30 d'abril
- L'any 1977 va ser la primera concentració de les "Madres de la plaza de mayo"
Dissabte 1 de maig
- Dia internacional del treball Convoquen...
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
Somiant colors diferents
[Les somiadores, els utòpics, els bohemis, les viatgeres, els artistes i les rodamóns devegades van d'un lloc a l'altre, balencegen entre la gent, l'aire i el fum.
Ballarien entre els altres, els posarien nassos de pallasso.
Manarien que es cantés cada dia al matí al llevar-se i qui no pugués fos perquè ja no li queden més forces...]
Sóc d'aquelles persones que escolto amb la mirada i això moltes vegades es reflexa amb migranyes intenses. Lligo caps amb coses que potser no tenen sentit. El cas es que m'agrada i si pugués dibuixar com m'agradaria que fos el meu futur utòpic i de caricatura em veuria amb una panxona tant grossa que em faria de taula per recolzar els llibres i blocs de dibuix. Amb una barba llarga i roja, unes trenes al mateix nivell, un dit que que m'acaricia una galta i uns ulls que miren al cel. Unes pestanyes cremades per una pipa a la boca. Un cos recolzat damunt d'una herba fresca amb vaques, bens i cabres.
M'agrada pensar altres vegades que sóc una persona que toco de peus a terra, que la realitat m'afecta. Formo part d'ella. I vull participar-hi, perquè no m'agrada . Voldria que la gent pugués somriure cada dia, que disfrutés molt més del seu temps lliure, que no hagués de patir, treballar ( ni que sigui, bastant menys!) i malbaratar les hores que comprenen un dia . Que les mares, pares, fills, avis i cosins s'assentessin sovint per a parlar, cuinar i disfrutar del sobretaula. Creure que la roba és només per vestir-nos i que unes i altres estiguessim aquí, tant sols, per donar-nos un cop de mà, viure una vida tranquil·la, plena, enriquidora. Pensar que l'educació es basa en el reconeixement de la diferència, els errors i la col·lectivitat i no pas un comerç de persones.
És curiós perquè, en certa manera, he parlat una mica del temps... Tema de la Setmana de TV3... Com que de ben segur que ells no faran gaire al·lusió a una visió gaire crítica i alhora realista de la nostra situació ( recordem que encara estem en CRISI , eh!, la cosa està molt malament, i sino, que els hi diguin als grecs, pobres!) M'he proposat d'anunciar un llibre pendent per llegir...
Doncs si...
El dret a la mandra
de Paul Lafargue
