::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
Agenda del 12 al 18 d'abril
Dilluns 12 d'abril
El 1931 morí Teresa Claramunt, obrera tèxtil, dirigent sindicalista i activista anarquista. Va destacar en la seva militància feminista en defensa de les dones obreres.
Dimarts 13 d'abril
El 1983 morí Mercè Rodoreda
Dimecres 14 d'abril
L'any 1931 va ser la Proclamació de la II República
Divendres 18 d'abril
El 1989 les treballadores de Jagger Ibèrica de Barberà del Vallès comencen una vaga de fam indefinida en contra de la discriminació salarial.
Aquí us deixo amb un curt documental que val la pena de veure sobre aquestes treballadores activistes.
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
Una ressenya
Fitxa del llibre
Títol La dona trencada
Autora Simone de Beavoir
La primera edició fou el 1968
per Editions Gallimard
Fitxa de l'autora
Simone de Beavoir va ser una dona francesa que s'ha convertit en una icona del segle XX, i especialment, del feminisme contemporani.
Va nèixer el 1908, filla d'una familia catòlica i burgesa. Va estudiar filosofia a la Sorbona on va conèixer el conegut Jean Paul Sarte amb qui va mantenir una relació personal i intel·lectual. Alguns dels seus llibres més coneguts han sigut "La convidada"(1943), "El segon sexe" (llibre fundacional del feminisme modern) d'altres relats reunits a "La ceremònia dels adéus" o aquest mateix que ressenyaré seguidament. La novel·la "Els mandarins" va guanyar el Premi Goncourt el 1954.
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
Ens trobem davant d'un recull de tres relats que ens expliquen, en cada un d'ells, la història d'una dona.
Escrits amb primera persona tots tres, ens faciliten una lectura més implicada i ens ajuden a identificar-nos amb les protagonistes. Aquestes són ben diferents, tant per la seva classe social, pels interessos i motivacions i les personalitats de cada una.
Les nostres protagonistes, però, tenen entre elles un PROBLEMA en COMÚ, un problema que també el TENIM, el PENSEM, el SOFRIM d'una manera o altra nosaltres, les dones d'avui. Aquest problema és el patriarcat, en el cas d'elles, reflectit en els homes que conviuen com a companys sentimentals. Uns personatges que crearan en elles uns sentiments, unes reflexions personals, uns efectes secundaris que perjudicaran en la seva vida diària i ,especialment, en la seva identitat com a persones humanes.
Unes dones que reflexionaran constantment sobre les relacions amoroses. Aquestes, que veuran el món des d'una sola perspectiva, distorsionada de la realitat, amb un únic eix central: l'home. Les protagonistes conversaran i opinaran sobre el tema i veurem com es deixen portar pel sentimentalisme i la tragèdia. Les veurem dèbils, amargades i realment delirants.
I és que l'amor no és així, que ens pot arribar a portar a la follia?
O bé és que nosaltres, les dones, amb una mirada innocent, ens deixem portar per aquesta aparent follia quan el què relament és... submissió?
Una ressenya
Títol La dona trencada
Autora Simone de Beavoir
La primera edició fou el 1968
per Editions Gallimard
Fitxa de l'autora
Simone de Beavoir va ser una dona francesa que s'ha convertit en una icona del segle XX, i especialment, del feminisme contemporani.
Va nèixer el 1908, filla d'una familia catòlica i burgesa. Va estudiar filosofia a la Sorbona on va conèixer el conegut Jean Paul Sarte amb qui va mantenir una relació personal i intel·lectual. Alguns dels seus llibres més coneguts han sigut "La convidada"(1943), "El segon sexe" (llibre fundacional del feminisme modern) d'altres relats reunits a "La ceremònia dels adéus" o aquest mateix que ressenyaré seguidament. La novel·la "Els mandarins" va guanyar el Premi Goncourt el 1954.
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
Ens trobem davant d'un recull de tres relats que ens expliquen, en cada un d'ells, la història d'una dona.
Escrits amb primera persona tots tres, ens faciliten una lectura més implicada i ens ajuden a identificar-nos amb les protagonistes. Aquestes són ben diferents, tant per la seva classe social, pels interessos i motivacions i les personalitats de cada una.
Les nostres protagonistes, però, tenen entre elles un PROBLEMA en COMÚ, un problema que també el TENIM, el PENSEM, el SOFRIM d'una manera o altra nosaltres, les dones d'avui. Aquest problema és el patriarcat, en el cas d'elles, reflectit en els homes que conviuen com a companys sentimentals. Uns personatges que crearan en elles uns sentiments, unes reflexions personals, uns efectes secundaris que perjudicaran en la seva vida diària i ,especialment, en la seva identitat com a persones humanes.
Unes dones que reflexionaran constantment sobre les relacions amoroses. Aquestes, que veuran el món des d'una sola perspectiva, distorsionada de la realitat, amb un únic eix central: l'home. Les protagonistes conversaran i opinaran sobre el tema i veurem com es deixen portar pel sentimentalisme i la tragèdia. Les veurem dèbils, amargades i realment delirants.
I és que l'amor no és així, que ens pot arribar a portar a la follia?
O bé és que nosaltres, les dones, amb una mirada innocent, ens deixem portar per aquesta aparent follia quan el què relament és... submissió?
2 comentaris:
com sempre bona i molt oportuna agenda.
Ara que, més que mai, ens volen esborrar la memòria de a nostra classe, la memòria de les dones, de les lluitadores... perfecte de recordar la Beauvoir i molt bona idea la d'aquesta aportació històrica de les lluites més properes, la del 89 a Barberà, la tanta gent anònima teixint la història dels desposseïts (com ens recorda Walter Benjamin de manera reiterativa a les seves obres).
Salut i revolta!
Moltes mercis Tati! Això de l'agenda és una feinada, però m'agrada com a encapçalament. És una manera d'obligar-me a escriure un cop per setmana...
Salut i abraçades !
Publica un comentari a l'entrada