QUÈ ÉS LA MEMÒRIA

Treball de l'assignatura Taller d'expressió 

del passat curs 07-08                

(Estudis Superiors de Disseny)        

La idea era crear un discurs lliure i 

d'opinió personal vers al tema        

Començant per una definició mínimament coherent i entenedora podria dir que la memòria és un fet que només podem realitzar els éssers humans.

Consisteix en una capacitat que tenim d’emmagatzemar informació, records, emocions, sentiments i un llarg etcètera.

 Moltes vegades som incapaces i incapaços de recordar alguna situació, una paraula, una imatge, una persona, un gust, etc. Personalment crec que si ho hem oblidat és perquè simplement aquell tipus d’informació rebuda no era suficientment important per a nosaltres. Pot ser conscientment , però moltes vegades també és inconscientment. Això si, deixant de banda a malalties relacionades com ara la demència o l’Alzeimer.

Crec doncs, que parlar d’aquestes malalties és prou interessant i, encara més, si podem comparar-les amb d’altres que no tenen cap mena de nom ni reconeixement però que són presents en la nostra societat occidental i neoliberal. Malalties molt actuals i que ens afecten a totes i tots com individus i com a determinats col·letius socials.

  Les malalties neurològiques com ara la demència o l’Alzeimer consisteixen generelament , primer de tot, en la pèrdua de memòria més instantània i llavors anar anul·lant de mica en mica a la persona fins deixar-la totalment incapacitada, tant psicològicament com físicament.

 En el període que la persona pot recordar podem trobar com a exemple àvies i avis que expliquen fets de fa un parell d’anys i , especialment, de la seva infància i joventut. Recordant fets determinats de la guerra, les batalles que van viure o la fam que va patir la seva familia.

 Avui dia també tenim una malaltia de “desmemòria”. Aquesta no té nom ni reconeixement, però és molt present a les nostres vides.

Una que consiteix en no ser conscients de que a part de ser individus únics, formem part d’un passat i d’uns pobles determinats. D’unes gents que van sofrir com ho fan avui a d’altres llocs del món.

 És la malaltia del tenir avui per demà però oblidant que l’avui és gràcies a l’ahir, també. I que poder, si encara passen segons quins fets, si alguns sectors minoritaris reaccionen d’una manera determinada,  és perquè tenim un passat que no hem d’oblidar.

Com diu una frase molt coneguda:

“Qui perd els seus orígens, perd la seva identitat”

Amor de dona al poble!

Les revoltes interiors,

tornen a nèixer

com espurnes de Sol.

No és pas la ràbia,

ni el rencor.

La profunditat del sentiment

i la seva extranya complexitat.

Es transforma en bondat,

senzillesa, molta humiltat.

Els records d'un pensament,

les maneres d' anar fent.

Les mirades dels nostres avis

les paraules de les àvies.

Tot allò que sentim,

no sabem ben bé d'on ve.

Però es transforma solidament,

en energia i rebel·lió,

sense opressió.

I desde la presència

d'una jove dona

proclamo la desobediència.

Perquè l'amor al poble

és sentiment pur.

El nostre passat, present.

És el nostre futur

us recomano...

Fa pocs minuts acabo de finalitzar la novel·la "Mil sols esplèndids" de Khaled Hosseini.

És un best seller de fa uns anys, juntament amb l'altre gran llibre reconegut " Cometes al cel".

És un llibre, aparentment llarg. Una bona aposta per aquest estiu. Aquest llibre es divideix en quatre parts. Tot i així, es subdivideix en capítols força curtets. És fàcil de seguir i d'entendre.

Tampoc m'agradaria fer-vos una explicació gaire concreta. És un llibre que l'heu d'anar descobrint i apreciant vosaltres mateixes.

A grans trets, ens narra la història de diferents persones de l'Afganistan i la seva vida cuotidiana. Està situada entre finals dels anys setanta i l'onze de setembre del 2003.

A partir de la novel·la podrem conèixer la realitat dels seus ciutadans : les guerres, la injustícia, la corrupció, la repressió en què viuen les dones. La fam i la vida dels refugiats.

Una gran novel·la plena de sinceritat i sentimentalisme. A vegades és dura, molt dura. Ja us ho podeu imaginar. D'una manera o altre, hem de conèixer el què hi ha més enllà.

El què si és ben clar és que, malauradament, les guerres i les seves conseqüències les reben els civils, la gent més bondadosa, qui no en té res a veure.

Us deixo amb algunes de les frases que m'han impactat més... A veure si l'aneu saborejant!

(...)-Tenia aquella manera de riure... Et juro que és per això, que m'hi vaig casar, Laila, per aquell riure. T'arrassava,no hi havia cap possibilitat de lluitar-hi en contra(...) 

(...)Hom no podria comptar les llunes que brillen a les seves teulades, o els mil sols esplèndids que s'amaguen darrere els seus murs(...) 

(...)Els ulls d'en Tariq es van omplir de llàgrimes. 

-És bonic tornar-te a veure, Laila. 

Va mirar com marxava, tremolava. Va pensar <>, i es va estremir. La va travessar un corrent trist i desesperat, però també frisós i temeràriament esperançador(...) 

(...)Potser hi hauria un camí, un camí que portaria a un camp d'herba on els nens podrien jugar, o potser una carretera de grava que menaria a un llac blau clar on hi hauria truites i les canyes apareixerien a la superfície. Criarien bens i pollastres, es farien el pa ells mateixos i ensenyarien els nens a llegir. Refarien les seves vides, pacífiques, solitàries, i deixarien enrere el pes de tot el que havien suportat. 

Es mereixien tota la felicitat i prosperitat que trobessin(...) 

(...)Una dona que serà com una roca al fons d'un riu, suportant pesos sense queixar-se, sense perdre la gràcia, però marcada per la turbulència que li cau al damunt(...) 

(...)abans que el temps segueix el seu camí, abans que arrenqui la Mariam des del jardí de la seva memòria com s'arrenca una mala herba d'arrel(...)

Aquesta setmana és la última del quatrimestre.

Realment en tinc ganes, d'acabar. Poder dedicar-me a totes aquelles petites coses que m'omplen, que em fan sentir i motivar. Sentir-me un xic més viva.

Durant el curs no he tingut gaire temps per llegir tots els llibres que m'havia intentat proposar,d'escriure allò més immediat o bé reflexions llarguíssimes que s'han transferit en unes poques frases sobre el meu diari de vellut de l'Índia.

De pintar sobre uns quants papers, de dibuixar.

De passejar-me i perdre'm per algun raconet senzill i poder fer un plegat de fotografies.

Estar amb els meus amb un te, un cafè o una cervesa.

Arrebosar-me per la sorra com una croqueta!!

Benvingudes, salut i bon vespre !!