Treball de l'assignatura Taller d'expressió
del passat curs 07-08
(Estudis Superiors de Disseny)
La idea era crear un discurs lliure i
d'opinió personal vers al tema
Començant per una definició mínimament coherent i entenedora podria dir que la memòria és un fet que només podem realitzar els éssers humans.
Consisteix en una capacitat que tenim d’emmagatzemar informació, records, emocions, sentiments i un llarg etcètera.
Moltes vegades som incapaces i incapaços de recordar alguna situació, una paraula, una imatge, una persona, un gust, etc. Personalment crec que si ho hem oblidat és perquè simplement aquell tipus d’informació rebuda no era suficientment important per a nosaltres. Pot ser conscientment , però moltes vegades també és inconscientment. Això si, deixant de banda a malalties relacionades com ara la demència o l’Alzeimer.
Crec doncs, que parlar d’aquestes malalties és prou interessant i, encara més, si podem comparar-les amb d’altres que no tenen cap mena de nom ni reconeixement però que són presents en la nostra societat occidental i neoliberal. Malalties molt actuals i que ens afecten a totes i tots com individus i com a determinats col·letius socials.
Les malalties neurològiques com ara la demència o l’Alzeimer consisteixen generelament , primer de tot, en la pèrdua de memòria més instantània i llavors anar anul·lant de mica en mica a la persona fins deixar-la totalment incapacitada, tant psicològicament com físicament.
En el període que la persona pot recordar podem trobar com a exemple àvies i avis que expliquen fets de fa un parell d’anys i , especialment, de la seva infància i joventut. Recordant fets determinats de la guerra, les batalles que van viure o la fam que va patir la seva familia.
Avui dia també tenim una malaltia de “desmemòria”. Aquesta no té nom ni reconeixement, però és molt present a les nostres vides.
Una que consiteix en no ser conscients de que a part de ser individus únics, formem part d’un passat i d’uns pobles determinats. D’unes gents que van sofrir com ho fan avui a d’altres llocs del món.
És la malaltia del tenir avui per demà però oblidant que l’avui és gràcies a l’ahir, també. I que poder, si encara passen segons quins fets, si alguns sectors minoritaris reaccionen d’una manera determinada, és perquè tenim un passat que no hem d’oblidar.
Com diu una frase molt coneguda:
“Qui perd els seus orígens, perd la seva identitat”
