tornen a nèixer
com espurnes de Sol.
No és pas la ràbia,
ni el rencor.
La profunditat del sentiment
i la seva extranya complexitat.
Es transforma en bondat,
senzillesa, molta humiltat.
Els records d'un pensament,
les maneres d' anar fent.
Les mirades dels nostres avis
les paraules de les àvies.
Tot allò que sentim,
no sabem ben bé d'on ve.
Però es transforma solidament,
en energia i rebel·lió,
sense opressió.
I desde la presència
d'una jove dona
proclamo la desobediència.
Perquè l'amor al poble
és sentiment pur.
El nostre passat, present.
És el nostre futur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada