diumenge, 7 de març del 2010

Parlant de dones

Primer de tot recordar que demà és...

8 de març
el Dia Internacional de la 
Dona Treballadora 


i que molts col·lectius i organitzacions sortiran un any més al carrer per reivindicar la presència de la dona i també la seva condició precària a dia d'avui. Amb la crisi, els sectors més perjudicats, ho vivim amb un efecte multiplicador. Si abans de la crisi, les dones ja estavem amb crisi, ara com estarem? I encara més, si les joves i els joves som el sector que pateix més atur a dia d'avui. Que en serà de nosaltres, les dones joves?


Aquí us deixo amb alguns enllaços per què us llegiu alguns dels manifestos que s'han preparat per a demà. N'he sel·leccionat de diferents sectors, així tindrem una visió més objectiva. 








De totes maneres jo avui us volia recomanar un llibre que fa dies que l'he llegit.
M'ha agradat molt i també m'ha donat força per continuar endavant i per creure'm tot el què faig amb la meva formació, amb el treball, amb el meu entorn més personal.  


Fitxa tècnica
Títol  Moments femenins de la humanitat. Quinze dones que han fet història.  

Autora Pilar Godayol 

Editorial Mina (grup62) 

ISBN 978 84 96499 652

La seva primera edició fou el juny del 2007 






Com m'ha arribat a les mans? 

Aquest llibre li va regalar la meva àvia a la meva mare pel seu aniversari fa uns anys enrera. Jo li vaig robar per un temps a la meva mare.  





Aquest llibre és molt fàcil de llegir, no es farà pesat. Els capítols, que coincideixen amb cada petita biografia de cada dona, comprenen unes poques pàgines que us faran passar una bona estona de lectura. 
De ben segur que les dones que s'us presenten us sonaran, potser les coneixereu de molt, d'altres de molt poc. El què si que és cert, és que les dones hem sigut artistes i polítiques, treballadores i investigadores. Hem sigut guapes o lletges, altes o grasses.  Durant molts anys de la nostra història la dona, encara que fos brillant en el seu camp professional, no se li ha reconegut aquest mèrit amb plena igualtat, se'ns ha desvaloritzat pel simple fet de ser dones, ens han deixat de banda, intentant-nos fer creure que haviem de dedicar-nos a fer de serventes, de dones complaents, agradables i comprensives. 


Crec que és interessant que el llegeixin: 


-Molt necessari per mestres, professores i professors. Cal fer veure als infants i les/els joves que van existir  aquestes dones i moltes d'altres que en aquest llibre no s'anomen. Sobretot les nenes i noies necessitem referents de diferents vessants professionals per poder creure'ns allò que voldrem ser de grans.


- Dones que es dediquin a diferents disciplines, ja que moltes de nosaltres ens trobem soles segons en quines professions, aquí trobareu dones semblants i diferents a vosaltres. 




- Dones joves que encara no saben què fer amb al seu futur, que es senten insegures del camí que volen triar.


Amigues, crec que aquest llibre us ajudarà a creure amb el què esteu fent o amb allò que volgueu ser. 
Treballeu i lluiteu pel vostre futur, per estudiar i aprendre allò que us ve de gust. Tant se val d'on vinguem, hem de ser allò que vulguem ser sense demanar permís a ningú. 


No us vull anomenar les quinze dones que se'ns presenten, crec que llavors, una part de la informació ja la podrieu trobar per vosaltres mateixes. De totes maneres, Pilar Godayol ens ha narrat aquestes petites biografies d'una manera molt planera, amena i plena de curiositats de cada una de les dones, una manera particular, resumida i una síntesi d'excel·lència.




Així que us deixo amb l'enigma, busqueu el llibre i ...parlem-ne!!! 






Hem de ser allò que vulguem ser

dissabte, 23 de gener del 2010

Però... I què és això de la tarongina?











 





 


 


 


 



Doncs la tarongina és una planta herbàcia perenne, molt aromàtica. De flors blanques o rosades reunides en cimes terminals i axiliars. Fulles molt dentades d'olor suau a llimona. Es cultiva arreu a fi de poder obtenir les parts aèries de planta, ja que té virtuts estimulants i antiespasmòdiques (combat els espasmes i les constraccions)


I és en el llibre de Si truca l'Anna on vaig descubrir que existia aquesta herba.

El seu nom científic és melissa officinalis






dijous, 21 de gener del 2010

D'on va sorgir el títol d'aquest blog?


Precisament la font inspiradora del títol del meu blog va sorgir d'aquesta curta novel·la, Si truca l'Anna.
Tot i que fa molt de temps que el vaig llegir, deuria estar en inicis d'adolescència, em va agradar moltíssim i crec que pot agradar a moltes persones. No només a noies i nois si no també  és adient pels adults.
No és un llibre gaire conegut. És curt i senzill de llegir. Però alhora és sensiblement tendre i emotiu.



Dades del llibre:
Títol: Si truca l'Anna
Autor: Per Nilsson 
Editorial: Columna 
Col·lecció: Jove 
ISBN: 978-84-664-0016-9 


                           







                               

Per Nilsson (Malmö, Suècia, 1954). Professor d’institut de matemàtiques i música. Autor de molts llibres infantils i juvenils i també d’una sèrie televisiva. Amb Si truca l’Anna ha guanyat el Premi de Rabén Sjögren i el Premi de 
Literatura Juvenil Alemanya.







El text de la contraportada, feu-ne un tastet:                                                                                                                                                                   




- Durant aquestes setmanes ni una sola vegada he pensat que la capa d'ozó s'aprimava.  Tampoc en la fam del món ni en les injustícies. Ni en la superpoblació, ni en l'amenaça atòmica. Ni en el futur. 
Normalment són coses en què penso sovint.                                               




- Només he pensat en tu.                                                                                                                     







- Potser és una sort que no tothom s'enamori al mateix temps, i que hi hagi altra gent amb    altres idees al cap.                                                                                                                                    




- O potser és també una mala sort...                                                                                    

dijous, 17 de setembre del 2009

QUÈ ÉS LA MEMÒRIA

Treball de l'assignatura Taller d'expressió 
del passat curs 07-08                
(Estudis Superiors de Disseny)        
La idea era crear un discurs lliure i 
d'opinió personal vers al tema        




Començant per una definició mínimament coherent i entenedora podria dir que la memòria és un fet que només podem realitzar els éssers humans.

Consisteix en una capacitat que tenim d’emmagatzemar informació, records, emocions, sentiments i un llarg etcètera.
 Moltes vegades som incapaces i incapaços de recordar alguna situació, una paraula, una imatge, una persona, un gust, etc. Personalment crec que si ho hem oblidat és perquè simplement aquell tipus d’informació rebuda no era suficientment important per a nosaltres. Pot ser conscientment , però moltes vegades també és inconscientment. Això si, deixant de banda a malalties relacionades com ara la demència o l’Alzeimer.

Crec doncs, que parlar d’aquestes malalties és prou interessant i, encara més, si podem comparar-les amb d’altres que no tenen cap mena de nom ni reconeixement però que són presents en la nostra societat occidental i neoliberal. Malalties molt actuals i que ens afecten a totes i tots com individus i com a determinats col·letius socials.

  Les malalties neurològiques com ara la demència o l’Alzeimer consisteixen generelament , primer de tot, en la pèrdua de memòria més instantània i llavors anar anul·lant de mica en mica a la persona fins deixar-la totalment incapacitada, tant psicològicament com físicament.
 En el període que la persona pot recordar podem trobar com a exemple àvies i avis que expliquen fets de fa un parell d’anys i , especialment, de la seva infància i joventut. Recordant fets determinats de la guerra, les batalles que van viure o la fam que va patir la seva familia.

 Avui dia també tenim una malaltia de “desmemòria”. Aquesta no té nom ni reconeixement, però és molt present a les nostres vides.
Una que consiteix en no ser conscients de que a part de ser individus únics, formem part d’un passat i d’uns pobles determinats. D’unes gents que van sofrir com ho fan avui a d’altres llocs del món.
 És la malaltia del tenir avui per demà però oblidant que l’avui és gràcies a l’ahir, també. I que poder, si encara passen segons quins fets, si alguns sectors minoritaris reaccionen d’una manera determinada,  és perquè tenim un passat que no hem d’oblidar.
Com diu una frase molt coneguda:

“Qui perd els seus orígens, perd la seva identitat”

dijous, 10 de setembre del 2009

Amor de dona al poble!

Les revoltes interiors,
tornen a nèixer
com espurnes de Sol.
No és pas la ràbia,
ni el rencor.


La profunditat del sentiment
i la seva extranya complexitat.
Es transforma en bondat,
senzillesa, molta humiltat.

Els records d'un pensament,
les maneres d' anar fent.
Les mirades dels nostres avis
les paraules de les àvies.

Tot allò que sentim,
no sabem ben bé d'on ve.
Però es transforma solidament,
en energia i rebel·lió,
sense opressió.

I desde la presència
d'una jove dona
proclamo la desobediència.

Perquè l'amor al poble
és sentiment pur.
El nostre passat, present.
És el nostre futur