_Treball de l'assignatura
Taller d'expressió
Estudis Superiors de Disseny Gràfic__
El treball consistia en què el professor ens donava un número de la revista CulturaS (La Vanguàrdia) a l'atzar.
Haviem d'escollir un article per construir
un text crític i d'opinió personal.
Apunts agafats...
El passat dimecres 28 de maig vaig tenir la oportunitat de veure una sèrie d’entrevistes a escriptors, periodistes i professors d’universitat d’arreu de l’estat espanyol.
Es realitzava al programa la Nit al Dia de TV3 i com que aquesta setmana és
“la setmana de la lectura”, vaig trobar que era interessant escoltar el programa durant una estona. No ho vaig fer, ni molt menys, només per tenir alguna referència de certs personatges especialistes en el tema i poder-ho aplicar en el meu treball que tracta precisament de la lectura i els infants/joves. També ho vaig fer per un interés molt personal, ja que m’interessa moltíssim el tema de la lectura i la situació pedagògica actual vers als infants i als joves.
Primer de tot, es va fer una entrevista a l’Emili Teixidor.
E.Teixidor i Viladecàs va nèixer a Roda de Ter a la comarca d’Osona l’any 1934. És escriptor i pedagog. Ha estudiat dret, filosofia i lletres, periodisme i magisteri.
Escriu literatura infantil i juvenil, contes i novel·les.
Col·labora amb la ràdio i també a la Televisó de Catalunya.
A l’entrevista se li fan moltes preguntes referents a la seva vocació d’escriptor i pedagog i també a un dels llibres que ha escrit “La lectura i la vida”.
Se li demanaren algunes tècniques i consells per incentivar la lectura als joves. Un exemple seria posar un vers juntament amb el seu autor/a corresponent.
Aquest fet, incentiva que les/els joves, setmanalment, tinguin el temps suficient per llegir el vers i reflexionar-lo, conseqüentment, algunes i alguns d’ells pot ser que s’interessin per llegir el poema sencer, pel seu autor/a, etcètera. Una altra tècnica, on ell explica viure-la amb primera persona és “l’hora del silenci”. Aquesta tècnica s’aplicava a una escola infantil i primària. Consistia en què tots els membres presents de l’escola, durant una hora a la setmana, desde alumnes, professorat, secretaria i, fins i tot, el conserge es situaven a al pati de l’escola amb un llibre a les mans. Aquest fet, comportava una calma i un silenci. Aquells nens i nenes que eren incapaços de llegir, se sentien, d’una manera o altra, exclosos i per tant, més endavant, llegirien per sentir-se integrats i comportar-se com la resta.
També se li pregunta com creu que és la situació actual dels joves vers a la lectura, quin és el nivell de comprensió lectora que tenen els joves d’avui?
E.Teixidor esmena que comparant-nos amb països europeus com França o Finlàndia, on sembla haver-hi un projecte pedagògic molt treballat, on l’educació pública és autènticament de qualitat, hauriem de ser pessimistes. Però per altra banda, hauriem de ser optimistes, comparant-nos a nosaltres mateixos observant com era la situació de fa trenta o quaranta anys enrera.
El nombre de dones que llegien en aquella època, era bastant pèssim. Avui és igualitari, fins i tot, desigual per part de les dones vers als homes.
A l’entrevista, l'Emili Teixidor, també explica desde la seva visió personal i vocacional perquè són importants les biblioteques. Creu que a part de tenir una quantitat d’informació, material i documentació, són un espai més de reunió, tant literària com social. Fa referència als clubs de lectura, on certes persones, tenint coneixements o no literaris, es reuneixen per parlar de llibres, recomanar-ne, fer-ne crítiques. Els clubs de lectura, per tant, creen certa autoritat dins de les biblioteques municipals, es formen intercanvis de pensament i reflexió, de teories i de gust. També, fan que tothom tingui la oportunitat d’escoltar algun escriptor/a o crític/a literari, per tant, tenir més coneixement.
També fa referència al teatre com a eina educativa per incentivar a la lectura.
Fer teatre és una eina per comprendre la lectura i per tant que ens agradi llegir.
A més a més, el teatre fa que hi hagi una estima al propi cos, pèrdua de la vergonya, confiança, etcètera. Aquest fet no ho permet la lectura.
A més a més, tot i que E.Teixidor hagi estat un gran escriptor de literatura juvenil, creu que hem de començar a incentivar als joves a llegir llibres de totes les vessants literàries i diferents suports de lectura ja que tenen pràcticament la mateixa capacitat de comprensió i de reflexió que un adult.
Emili Teixidor acaba l’entrevista amb una reflexió molt interessant:
Un professor que no llegeix fa copsar als seus alumnes que és buit de contingut.
I després de l’entrevista a aquest escriptor català, es va fer una taula rodona amb diversos experts en el tema de la literatura i la pedagogia. Els membres assistents eren: Joaquín Rodríguez, Albert Sánchez i Juanjo Arranz.
La primera pregunta va ser: la societat de futur, serà més o menys lectora?
Segons J.Rodríguez, la lectura actual i la futura és, cada vegada més, de pantalla mitjançant la televisió, l’ordinador, el mòbil entre d’altres noves tecnologies.
Els joves, per altra banda, només capten el 20% del contingut projectat. Els missatges, per tant, no s’han llegit del principi fins al final, no hi ha hagut una comprensió fiable ni una reflexió. Un problema actual és que els cervells de fa vint anys i els actuals o els futurs, estan capacitats per a lectures cognitives diferents. Així doncs, el què s’hauria de fomentar és la lectura bicontextual. És a dir, a més a més dels missatges que puguin transmetre els massmedia i la publicitat que moltes vegades, o bé és buida de contingut, o per part de l’espectador, no hi ha una capacitat de reflexió i de crítica real, s’hauria de fomentar l’altra lectura, la de tota la vida: la dels llibres, els diaris, les revistes, etcètera ja que permet tornar-la a llegir, meditar-la, reflexionar-la.
Per altra banda, A.Sánchez diu que per sort, hi ha hagut una popularització de la lectura, comparant-ho amb anys darrers. Per tant, el negoci editorial ha anat augmentant i conseqüentment hi ha hagut una degredació. Tot i així, aquest escriptor pensa que aquest fet se n’hauria d’encarregar la política, hauria de renovar-se el sistema educatiu aspirant a un sistema pedagògic de qualitat real. Vers a aquest fet, aquest escriptor diu una frase molt interessant:
Realment la lectura ens fa tant bons?
Simplement ens fa més cultes.
J. Erranz també en diu la seva. Creu que els nous formats de lectura, com ara internet, la televisió, el telèfon mòbil, els llibres digitals, etcètera, no ajuden gaire a fomentar la lectura pública. En els últims anys han aparegut nous tipus de lectura. Ell creu, que simplement, el què s’ha de fer és que la lectura, sigui del tipus que sigui, ha d’anar en augment. Si decreix, llavors si que hi haurà un problema cultural i social important.
Continuant amb el tema de la influència dels massmedia a la lectura es creen en el debat diverses opinions.
Segons J.Rodríguez, la xarxa està poblada d’intermediaris. Algunes vegades aquest fet és positiu, ja que hi ha correccions ortogràfiques i gramaticals però la informació és immediata i fugaç, desapareix fàcilment. A més a més, la informació que hi ha a la xarxa pot èsser de qualitat o no, fent referència especialment, als textos. Aquest sociòleg i mestre d’universitat, posa una experiència personal sobre la taula. Fa una diferència dels suports literaris. Utilitza el blog, penjat a la xarxa, per introduir-hi temes d’actualitat i en canvi, el llibre, el considera com un medi que genera una interpretació totalment diferent. És important saber diferenciar els diferents suports, l’analògic i el digital.
Per altra banda, segons A.Sánchez, antropòleg, esmenta que la xarxa facilita la feina. Segons ell, es mantenen els mitjans i suports tradicionals. L’ordinador, ha facilitat molt la feina de l’escriptor, ja que li permet corretgir les faltes ortogràfiques, gramaticals i cosntrucció de frases.
J.Arranz diu que les tècniques de la informació i de la comunicació, han fet un canvi formal, s’ha d’ incentivar l’apropament al lector mitjançant la diversitat de suports existents.
Finalment, J. Rodríguez, fa una reflexió. Segons ell, llegir és una competència adquirida. El problema de la lectura és, més aviat, un problema de política estatal. Fa referència a estadístiques realitzades: només un 25% de la població de l’estat espanyol llegeix diàriament. També anomena la situació dels nens i nenes actuals. Si els nostres infants no tenen cap mena de relació amb el llibre futurament no tindrem lectors. La capacitat de comprensió lectora decreixerà, així també, com la capacitat de reflexió i de síntesi. L’escola, així també com la familia, és un eix transversal vers la lectura. És essencial que el profesorat i els pares i mares facin actes de comportament relacionats amb la lectura: llegir-lis, veure com els més grans llegeixen, tenir certa obligació i necessitat de llegir, veure com un familiar tanca la televisió per llegir durant una estona, etcètera, farà que aquests nens visquin, directa o indirectament, la lectura i que puguin recòrrer a ella en qualsevol moment de la seva vida.
Els joves, l’era digital i la lectura
(una visió personal del tema)
Quan erem infants, quan encara no teniem l’aprenentatge de llegir, la mare o/i el pare ens llegien històries, contes. Això ens ajudava a estar calmats, era una eina per a relaxar-nos i, a més a més, era un viatge en un món diferent, el món de la imaginació i de la fantasia, amagat entre les línies d’un llibre.
Darrerament, però, només cal veure els infants d’avui. Passen hores i hores davant de la televisó. Una eina fàcil i útil a curt termini però, i a llarg termini?
Tant la televisió, com els videojocs o els ordinadors, són eines per ajudar-nos a tenir una vida més fàcil i còmoda. Aquestes darreres paraules són la clau del pany.
Una vida moderna i tecnològica, ràpida, que no ens permet aturar-nos, sembla ser tot més fàcil d’obtenir, alhora, més efímer. L’esforç va desapareixent, al costat de la raó, la reflexió, el saber i la imaginació.
Em considero filla d’aquest nou món tecnològic però de totes maneres em provoca certa angúnia.
M’agradaria exposar un exemple personal sobre una situació relacionada amb el món de la lectura i l’escriptura i les noves tecnologies.
Desde que era ben petita, sempre m’havia agradat escriure. Era la única manera de transmetre els meus sentiments i emocions, les meves idees i tot allò que m’enrabiava, em preocupava. Pel què diuen algunes veus familiars, no havia sigut una nena gaire conflictiva pel què fa a la lectura. A mida que van anar passant els anys, la tecnologia abançava al meu costat. Va arribar l’internet a casa, agafat de la seva mà va venir un programa molt conegut per a xatejar amb amics propers i llunyans. Un altre invent que es va incloure a la meva vida, va ser el telèfon mòbil. Un invent que permetia enviar missatges escrits, que comparant-ho amb les trucades, era molt més econòmic. I bé, aquí va arribar el gran “quit” de la qüestió.
Quan tenia als voltants dels tretze o catorze anys, un bon dia de principis d’estiu vaig disposar-me a escriure sense parar. Com sempre ho vaig revisar tot. I de cop i volta vaig enfuriosir-me amb mi mateixa, hi havien tantes contradiccions en aquell moment! En aquesta època, on una va començava a saber el què volia i començava a tenir algunes idees clares, no podia ser que en aquell text tant personal i íntim, hi haguessin tantes faltes ortogràfiques. Més que faltes ortogràfiques , era la substitució del vocabulari correcte pel tecnològic. Com podia ser que algú que li interessés i es preocupés sobre la situació lingüística del seu territori pogués escriure d’aquella manera tant barruera? I així doncs, desde aquell moment vaig prendre una mesura que, desde aleshores l’agraeixo. Desde aquell dia vaig escriure els correus electrònics correctament, el mateix que vaig fer amb les converses instantànies via internet, i amb un grau menys elevat, amb els missatges a mòbils. A més a més, amb la conseqüència d’aquesta enrabiada va ser l’estiu que vaig llegir més de la meva vida...
Amb aquest exemple personal vull crear una reflexió.
Jo, sense que ningú intervengués en aquest fet, vaig decidir per mi mateixa de fer un gir ja que sabia que no podia existir aquest problema. És un problema si, i molt greu. Però si aquest fet no hagués sorgit de mi mateixa, algú hagués fet alguna cosa? Quants nens, joves els hauria passat el mateix?
A part de que la lectura és important que sigui present a les nostres vides, crec que és necessària, simplement, per la vida cuotidiana. Per entendre tota mena de textos: cartes, articles periodístics, lleis, documents històrics. Amb conseqüència, entendre la lectura, a part d’ afavorir-nos en la nostra riquesa intel·lectual i cultural, en el vocabulari, ens permet i ens facilita escriure d’una manera gramaticalment correcta i ser una mica més espavilats.
En el text llegit, on es fan referència a estudis realitzats a instituts i a sectors joves de l’estat espanyol, es diu que els joves d’avui no són capaços de comprendre certs textos ,ja que per a nosaltres, la seva composició gramàtica és massa complexa. Els joves i els infants d’avui, estem en una altra era, la de la imatge. Tot sembla ser més fàcil i és així. Els grans mitjans de comunicació com la televisió i l’internet ens abassallen amb imatges amb molt poc contingut literatari. Això provoca que hi hagi una reflexió, una capacitat de crítica molt pobre. Així doncs, només cal dir, que en general les i els joves tenim una gran mancança i moltes dificultats per a llegir i realitzar textos suficientment contundets i madurs.
Finalment dir que el meu punt de vista en aquest fet és bastant pessimista. Així doncs, el fet de llegir, crec que s’ha d’agafar com un repte de necessitat personal. Per crèixer, per tenir coneixement, per tenir un vocabulari ric, per tenir una ment oberta i lliure, per capacitar-nos a reflexionar, a fer-nos preguntes que poder no tenen cap mena de resposta. Per ser crítics, per ser, per sobre de tot, més lliures. I també, perquè per estimar al nostre territori l’hem de conèixer desde les arrels, desde allò més antic, podriem dir que una d’elles és la nostra llengua: el català.
Treball del maig del 2008
